Vossman Pressofit
El sistema de pressoteràpia de Vossman es fa servir íntegrament des d’una pantalla tàctil. En vam dissenyar cadascuna de les pantalles.
Un equip professional que es fa servir amb un dit.
Vossman, amb seu a Lleó, subministra equipament professional a clíniques d’estètica, fisioteràpia i recuperació. Vam dissenyar la interfície de Pressofit de cap a peus: arquitectura de la informació, recorregut d’usuari, sistema de fases, pantalles i icones.
Serveis
UX / UI
Disseny d’interacció
Disseny d’icones
El repte
Una interfície per a dues màquines: l’Essential, amb 16 cambres i pantalla de 8″, i el Pro, amb 24 cambres i pantalla de 10″.
Un tractament combina programa, zones, pressió i hold per cambra, fases i temps, i el terapeuta ho configura tot mentre atén un client.
La màquina la va dissenyar el nostre partner Stimulo Design Studio. Una col·laboració de fa molts anys: Stimulo dona forma al producte físic i nosaltres dissenyem l’experiència digital.
El cos és la interfície. Com es configura una sessió, pas a pas.
1. Triar el tractament
La pantalla d’inici obre cinc portes: salut, esports, sessions desades, preferits i mode lliure.
Cada esport porta als seus propis programes. Per a un triatleta: escalfament, recuperació suau o intensa, relaxació, compressió o lliure. La majoria de sessions parteixen d’un punt raonable, no d’una pantalla en blanc.
2. Triar la zona al cos
El cos és el control principal. El terapeuta tria la zona a la taula de cambres o la toca directament a la figura 3D, que gira 180° per arribar a la part posterior de les cames.
La durada ve en tres mides, curta, mitjana i llarga (15, 30 i 45 minuts), i només s’ajusta de cinc en cinc minuts.
3. Configurar les fases
La zona activa es torna taronja i obre la seva targeta de fase: pressió en mmHg i hold d’aquella cambra, i dues accions, anul·lar la fase o aplicar sobrecàrrega. Les fases noves s’afegeixen a la línia de temps amb un sol botó.
Tan bon punt canvia alguna cosa, apareixen les opcions de desar la sessió o afegir-la a preferits.
4. Un llenguatge de fases
Una fase és un tram configurable de la línia de temps del tractament, no una zona anatòmica: una zona pot tenir tantes fases com calgui, i el tractament és la suma de totes. Quatre colors distingeixen les fases actives, programades, anul·lades i en sobrecàrrega, i els mateixos colors es pinten a la figura 3D.
5. La sessió, narrada
Un cop iniciada, el compte enrere ocupa la part dreta de la pantalla, tal com va demanar Vossman: el temps restant s’ha de poder llegir d’un cop d’ull. El temps transcorregut queda just a sota.
A sota, la sessió es narra a si mateixa: la fase en curs, la zona i el que fa l’equip, com inflar al 33 % o mantenir a 140 mmHg. En posar-la en pausa hi ha dues sortides: aturar o continuar.
6. Aturar i desar-la
En aturar, una sola pregunta: desar aquesta sessió? Les sessions desades i els preferits tornen a la pantalla d’inici la vegada següent, a punt per repetir-les amb el mateix client.
7. La mateixa idea, portada al tren superior
Pressofit tracta el tren superior amb la mateixa lògica que les cames. Quan el tractament és de braços, la figura mostra el tors i els dos braços, i la taula de cambres l’acompanya: una columna per braç, amb la pressió i el hold de les seves sis cambres, de l’espatlla a la mà.