La intel·ligència artificial (IA) té un potencial tan immens que, comprensiblement, genera inquietuds. Convé recordar, però, que la humanitat ja ha afrontat canvis encara més disruptius: des d’aprendre a fer foc o conrear la terra per primera vegada fins a, més recentment, la invenció de la impremta, que va trencar el monopoli del coneixement, o els avenços astronòmics que van revelar la nostra realitat esfèrica.
Aleshores com ara, només hi ha dues reaccions possibles: tancar-se i adoptar una mentalitat catastrofista, o obrir-se, aprendre i convertir la nova tecnologia en una oportunitat per millorar com a humanitat.
Quines són aquestes inquietuds i com es converteixen en oportunitats?
La pèrdua de feina
Una de les preocupacions més habituals és que la IA substitueixi els treballadors, especialment en sectors com la indústria, la logística i, més recentment, fins i tot en les professions creatives. És un fet que moltes tasques ja s’estan automatitzant, sobretot les mecàniques i procedimentals. Però sorgiran noves oportunitats laborals en camps com el desenvolupament d’IA, la gestió de dades i l’ètica tecnològica.
Al capdavall, els ludistes també van predir la fi de la feina amb l’arribada dels telers mecànics, i va passar just el contrari. Quantes ocupacions noves han aparegut des d’aleshores?
En aquest sentit, resulta essencial impulsar programes de formació i requalificació perquè els treballadors puguin adaptar-se a les noves exigències del mercat laboral, mitjançant programes de cooperació publicoprivada i un lideratge proactiu de les administracions.

El control de les dades i la privacitat
La IA depèn d’enormes quantitats de dades per funcionar bé, cosa que planteja dubtes sobre el control i la privacitat. Per això cal aprofundir en com s’aplica l’«estat de dret» en els àmbits digital, virtual i de la IA.
La manca de control sobre els sistemes autònoms
La idea de màquines que prenen decisions autònomes sense supervisió humana genera una inquietud lògica, sobretot en àmbits sensibles com la sanitat, la justícia o la seguretat. Aquesta preocupació assenyala la necessitat de prioritzar el desenvolupament de sistemes d’IA explicables i supervisats. Que encara no sapiguem com aconseguir-ho del tot no vol dir que sigui impossible: exigeix capacitat d’aprenentatge i d’adaptació.
L’amenaça dels usos malintencionats
És clar que les tecnologies d’IA es poden fer servir amb finalitats nocives: crear deepfakes, manipular informació o fins i tot desenvolupar armament autònom. Més enllà d’establir els marcs ètics i reguladors adequats i de fomentar la cooperació internacional, l’accés universal i la democratització del coneixement tecnològic són una condició innegociable per minimitzar els riscos.
La deshumanització de les interaccions
Una altra por és que la IA substitueixi les relacions humanes, per exemple en atenció al client, en educació o fins i tot en les relacions personals. Això podria alimentar sensacions d’alienació i una pèrdua d’empatia. Però no podem culpar la tecnologia del que, en última instància, és responsabilitat de les persones.
En aquest terreny hem de posar en valor l’acció humana i la nostra pròpia responsabilitat. Som éssers socials i ho continuarem sent. Al contrari: les noves tecnologies ens han de complementar, no reemplaçar les relacions interpersonals. La IA pot ser una eina per facilitar connexions i enriquir experiències humanes — medicina personalitzada, creixement personal, enteniment entre persones i cultures d’arreu del món.
Una visió positiva del futur
En definitiva, cal evitar sucumbir a la por — per comprensible que sigui — i caure en una espiral de negativitat i alienació. Al contrari: necessitem apropiar-nos de la IA i dedicar les nostres energies a subratllar-ne els beneficis potencials, ja sigui en salut, educació, sostenibilitat o coneixement i diàleg intercultural.
La clau d’un futur positiu amb la IA és la cooperació entre governs, empreses i societat civil per garantir que el desenvolupament tecnològic respecti valors ètics i humanistes. Però tot comença en l’acció de cadascú de nosaltres.
Davant del canvi cal triar: quedar-se paralitzat i poruc, o canalitzar els nostres millors talents per extreure’n oportunitats per a nosaltres i per al conjunt. Un cop més, l’acció humana és la clau.
Suma’t al Manifest Paladini: per una IA al servei de la humanitat




