Aquest article neix de la bogeria en què s’ha convertit la vida moderna, sobretot en aquestes dates, amb un consumisme desfermat plenament instal·lat en el nostre dia a dia. Perdem el sentit del «valor real» de les coses.
No em refereixo només al consumisme econòmic, sinó també al consum d’informació, fins a l’extrem de relacionar-nos a través de memes, i a la hiperconnexió transmèdia, on evitem trucar a un amic per no molestar-lo.
Un exemple habitual que ens trobem treballant amb grans multinacionals són les reunions en línia amb més de sis assistents, on normalment només parla una persona i la resta assenteix o hi afegeix alguna «puntualització» menor. Algú calcula mai el cost per hora i empleat d’aquestes reunions?
Potser un document ben preparat i compartit amb tot l’equip, seguit d’una reunió final amb els responsables per validar el feedback, seria més que suficient.
L’any passat, durant el curs de Product Management and Culture del Tramontana Institute, vam parlar llargament de la importància de les «restriccions» a l’hora de crear un producte digital. El límit és la nostra imaginació, i treballem en aplicacions on l’espai de treball és infinit, com un llenç en blanc. En aquest context, les anomenades «grans idees» — un redisseny, una app, un producte SaaS — sovint no tenen pressupost que les sostingui si no es defineixen i s’acoten bé.
Com fomentar l’austeritat?
- Pensa en petit per aconseguir grans resultats.
- Elimina el que és superficial.
- Prioritza funcionalitats i esforços de desenvolupament.
- Anima els equips a treballar en lliuraments autònoms i autocontinguts.
- Treballa amb sprints acotats per temps i pressupost.
- Testeja ràpid des del principi i itera tantes vegades com calgui.
Com saber què és essencial i què no en el teu projecte
- Funcionalitats: determina què és nucli i què és perifèria.
- Simplicitat: comença simple i afegeix complexitat només quan calgui.
- Ritme: el temps costa diners.
- Límit: avalua el cost d’oportunitat de cada funcionalitat i planteja’t què passa si no la implementes.
- Modular: pensa les funcionalitats com a «plugins» que es poden connectar, desconnectar i evolucionar en paral·lel.
- Sigues àgil: no busquis una solució per a tot; millor solucions petites que interactuïn entre si.
Les limitacions comencen al briefing
A l’Alemanya d’entreguerres, quan el país necessitava motoritzar-se ràpid i barat, el govern va llançar un briefing exigentíssim. Volien un cotxe capaç de portar dos adults i tres nens a una velocitat màxima de 100 km/h, amb un disseny bell i aerodinàmic. A més, havia d’aguantar les condicions més dures, exigir poc manteniment i no superar un preu de venda de 990 Reichsmarks de l’època*.
Pocs anys després d’aquell briefing, el 1949, i sota la direcció de l’enginyer Ferdinand Porsche, va néixer el model «Type 1» de Volkswagen (el «cotxe del poble»), conegut popularment com «l’Escarabat».
* Tenint en compte que el salari mitjà mensual d’aleshores estava entre 160 i 190 Reichsmarks, si ho projectem a dia d’avui sobre el salari mitjà espanyol actual de 1.670 €, estaríem parlant d’uns 8.851 € actuals.
