Alan Turing, considerat el pare de la computació moderna i vist per molts com el creador de la «intel·ligència artificial» amb el seu article seminal «Poden pensar les màquines?», va patir una tràgica persecució legal i social a causa de la seva homosexualitat, que el va acabar portant a una mort prematura amb només 41 anys.
El 1952, Turing va ser detingut i condemnat per «indecència greu», com li havia passat al cèlebre Oscar Wilde cinquanta anys abans, després d’admetre una relació homosexual, que aleshores es considerava un delicte al Regne Unit. Com a alternativa a la presó, va acceptar sotmetre’s a un tractament de castració química que li va provocar impotència i altres efectes secundaris greus, físics i psicològics.
La condemna va comportar a més la pèrdua de la seva habilitació de seguretat, cosa que li va impedir continuar treballant en projectes governamentals de criptografia, tot i haver estat una figura clau durant la Segona Guerra Mundial a la batalla de l’Atlàntic desxifrant les comunicacions militars nazis.
El seu final, tràgic i prematur, és un recordatori descarnat de la importància de la tolerància i del respecte als drets humans. Una lliçó per no oblidar que, malgrat tots els reptes i amenaces que planteja la intel·ligència artificial, fins ara la intel·ligència més destructiva contra les persones — homes i dones per igual — i contra els seus drets ha estat la intel·ligència humana, la intel·ligència natural.
El 8 de juny de 1954, Turing va ser trobat mort a casa seva per enverinament amb cianur, que havia ingerit amb una poma. Tot i que algunes teories apunten que podria haver estat accidental, l’autòpsia va concloure que va ser un suïcidi.
La persecució que va patir Turing reflecteix la discriminació legal i social de l’època contra les persones homosexuals, una realitat que, per desgràcia, encara persisteix avui a moltes parts del món.
Més tard, el 2013, la reina Elisabet II va concedir a Turing un indult pòstum, però no va ser fins al 2017 que es va promulgar la «Llei Alan Turing», que va indultar milers de persones condemnades per delictes relacionats amb l’homosexualitat al Regne Unit.
Malgrat la seva mort prematura, l’impacte de Turing en la ciència i la tecnologia és immens.
El seu destí tràgic és un recordatori poderós de la importància de la tolerància i dels drets humans, i una lliçó: per molt que evolucioni la intel·ligència artificial, convé no oblidar que fins ara la intel·ligència més destructiva mai emprada contra les persones i els seus drets ha estat la intel·ligència humana, la intel·ligència natural.
Suma’t al Manifest Paladini: per una IA al servei de la humanitat
